Enigmes: curs 2018-2019

Enigma 1: Hi vivien els guàrdies que van marxar.

Solució: L’antic quarter de la Guardia Civil. Can Vinyals al carrer dels Arbres, 19.

Demanem: Foto antiga, foto actual i breu història.

És un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit pati enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d’arc rebaixat adovellat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d’una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura.

1 d’abril de 1939. La guerra ha acabat. Europa és a punt d’esclatar i a l’estat un nou règim de vencedors i de vençuts manté la lògica bèl·lica d’odis i de venjances. Aquests factors faran que el territori es repensi des d’una òptica militar, per tal de persuadir maquis i esclats socials, així com per tal de defensar el franquisme d’una possible invasió aliada.

Esparreguera, ubicada en una de les vies més importants de l’Estat i amb una forta tradició fabril, en aquells moments arruïnada, tal com mostra un expedient de l’ajuntament de 1941 “el paro forzoso local que presenta caracteres alarmantes a causa de la semi-paralizacion de la industria.”.  La situació geogràfica i una realitat social crítica faran que sigui “necessària” una casa caserna “Casa Cuartel” per a la Guàrdia Civil.

Tenim constància que els tràmits s’inicien el 30 de juny de 1939. Serà el primer equipament que planificarà el nou consistori nacional, significatiu. L’arquitecte municipal Clement Maynés Gaspar, encarregat del projecte, pretén ubicar la caserna al carrer de Montserrat número 48, per la seva centralitat. El novembre, però, es canvia la ubicació i es dissenya un edifici de nova planta amb un marcat caràcter militar, en què predominen nius de metralladores. “Para la construcción de la Casa Cuartel proyectada se destina un solar situado en un extremo de la población, con frente al camino del cementerio. Es un terreno elevado, la mayor altura del caso urbano, desde el que se domina no solamente las vías que pueden conducir a él sino la Carretera de Madrid a Francia, y los accesos de esta a al población.Puede afirmarse sin exageración, que el emplazamiento elegido es estratégico, y que difícilmente pudiera hallarse otro, dentro del casco urbano de la villa, que superase esta condición.”

F. Arxiu Municipal d’Esparreguera. Plànols de la Casa Quarter 1939

El desembre de 1940, emperò, tenim un nou projecte pressupostat en 274.680 pessetes, en una nova ubicació i definitiva: l’actual carrer de Llobregat, prop de la carretera de Monistrol i de la Colònia Sedó. És posible que la generosa donació de 125.000 ptes., feta per l’empresari Antoni Sedo, tingués alguna relació amb aquest canvi. I no serà l’única: l’empresa J. Montané Font SL també hi contribuirà amb 15.000 ptes., juntament amb altres quantitats molt menors, no especificades. El record de la revolució del 36 era un argument de pes per a fer donacions tan significatives, ja que asseguraven que les forces d’ordre públic esdevinguessin, de fet, guàrdies de seguretat privada. Els plànols mostren un edifici d’habitatges orientat al riu Llobregat. Si el comparem amb el projecte de 1939, l’arquitectura militar s’atenua, tot i que es manté l’aïllament de l’edifici i els xatos nius de metralladores es converteixen en garites amb espitlleres de caire medievalitzant. El nou edifici guanyarà alçada per tal que pugui ser visible des de la colònia i el poble.

Mentrestant, els militars ocuparan la casa del número 19 del carrer de Sant Ignasi, l’antiga caserna, així com la casa de represaliats. “Habilitar provisionalmente para vivienda de dos números de la Guardia Civil de este Puesto la casa nº19 de la calle Madoz en la actualidad incautada por responsabilidades politicas de sus propietarios, practicando las modificaciones convenientes y las reparaciones necesarias a dicho objeto” (setembre de 1941). L’habitatge, segons consta al padró de 1936, pertanyia a Llorenç de Joan Jorba, eren uns pisos humils habitats per treballadors arribats feia poc d’Andalusia en la seva majoria.


Finalment, el 24 de gener es durà a terme l’acte de col·locació de la primera pedra, el que havia de ser “un justo homenaje a esa Institución Benemérita en la que los buenos ciudadanos ven la más firme garantía de su seguridad y bienestar.”Aquest s’emmarcarà en la commemoració de l’entrada de les forces nacionals al municipi. Compta amb la presència del tinent coronel Caruncho, l’alcalde i cap del Movimiento Lluís Masferrer, mossèn Antón que beneeix la pedra i el benefactor Sedó.

L’agost de 1942 es refórmula el projecte, que alhora serà modificat al març de 1944 fruit de “la creación de una Sección en este Municipio, compuesta de un Jefe y tres números, lo cual representa que el total de fuerzas ascienda a diez hombres y sus respectivas familias.” Els plànols mostren una construcció molt compacta de 7 habitatges, organitzats al voltant d’un pati-galeria, amb una façana orientada al nord-oest, adornada amb la simbologia franquista.

Enigma 2: Li diuen la casa gran, la casa de tota la gent, és?

Solució: L’Ajuntament.

Demanem: L’any que van enderrocar el vell i l’any que es va inaugurar l’actual,  foto antiga, foto actual.

L’antic Ajuntament fou construït a principis del segle XX i va enderrocar l’any 1972 i la inauguració de l’actual va ser l’any 1977.

Serenata de Festa Major davant l’Ajuntament, any 1967

Enderrocament del vell Ajuntament l’any 1972

Enigma 3: Quan Esparreguera era tapiada on eren les portes de sortida i entrada?

Solució: Cantonada carrer de Les Hortes amb plaça de l’Ajuntament, cantonada carrer de L’Hospital amb plaça de l’Ajuntament, cantonada carrer Cavallers amb carrer Guardiola i cantonada carrer Balmes amb carrer Montserrat i carrer del Mestre Tomàs Cabeza.

Demanem: situació de les quatre portes i plànol de l’època.

Enigma 4: Anaven a fer la bugada i a fer la xerrada.

Solució: Els safareigs públics. Es trobaven a Can Sedó, a Can Cordelles i a la cantonada del carrer Mestre Tomàs Cabeza amb carrer Amadeu Vives.

Demanem: Foto de qualsevol d’aquests safareigs, dir a quin lloc es trobaven i breu història.

Abans que Cristòfol Vidal i Castells portés a terme l’empresa de dotar el poble d’aigua corrent, els veïns es proveïen d’aigua als pous abundants de les cases particulars i a les fonts dels voltats de la vila. Les esparreguerines, a les tasques de la llar, feien la incòmode labor de rentar la roba als safareigs, fora de casa, i amb aigua, que tot i que era de bona qualitat, sovint  causava malalties agudes.

El reclam de construir un safareig públic en bones condicions portà l’Ajuntament a fer-ne les obres pertinents l’any 1817. Es féu un safareig de gran capacitat, envoltat d’ombra i frescor.

Després d’inaugurar-se el servei d’aigües l’any 1846, la majoria dels domicilis gaudien d’aigua corrent el benestar de les famílies augmentà. Però malgrat que les dones ja podien rentar la roba a la pròpia llar, fins ben entrada la segona meitat del segle XX, moltes havien de fer-ho als safareigs públics i en circumstàncies dificultoses.

La gran quantitat de famílies que residien a la Colònia Sedó  feia necessària la instal·lació de diversos safareigs. Hi havia tres safareigs aprovisionats de l’aigua del riu Llobregat: el safareig de dalt, situat davant la sala de la Colònia, de grans dimensions, coberts i amb llum; el de baix, situat davant la fonda de cal Cot, més petit i descobert i un tercer, més apartat, prop del riu, on es rentaven les robes infeccioses dels malalts. Diàriament un home s’encarregava de buidar de buidar-los i netejar-los per asssegurar la higiene. A tot hora els safareigs s’omplien de dones que buscaven un lloc preferent prop del raig d’aigua. L’aigua, que sempre era freda, obligava a les dones a fregar amb força sobre les lloses de pedra, amb l’ajuda de les pastilles de sabó i dels picadors de fusta, que cop rera cop deixaven les vestimentes ben netes.  Rentar la roba als safareigs no era una tasca còmoda. Si no portaven una olla d’aigua calenta de casa, les dones anaven a fregar amb un fogonet on escalfar l’aigua, per deixar-hi estovar la roba amb el sabó a granel.

Antigament moltes dones rentaven les robes al safareig públic a Cordelles, amb aigua abundant i clara i, posteriorment, uns anys després d’inaugurar-se l’escorxador el 1925, al costat de l’escola del senyor Tomàs, es construí un safareig cobert municipal, que perdurà fins als anys 80.

Enigma 5: Ens podrem menjar el que hem comprat, té dues portes per sortir i per entrar.

Solució: El Mercat Municipal

Demanem: Foto antiga, foto actual i breu història.

El Mercat d’Esparreguera és un dels edificis emblemàtics de la ciutat del Baix Llobregat.
El Mercat d’Esparreguera és un edifici del 1911 obra de Joan Domènech Mansana, que més endavant dissenyaria l’escola i l’escorxador de la mateixa ciutat. Té planta rectangular, amb tres naus, la del centre més alta a mode de claraboia. La coberta és a dues aigües. Destaca la gran quantitat de finestres, totes rectangulars, disposades de forma regular per totes les façanes. L’edifici ha estat remodelat respectant la factura original.

Per dinamitzar el mercat s’han posat en marxa moltes activitats com ara tasts, exposicions i tallers promoguts per l’ajuntament de la ciutat i per la Diputació de Barcelona.

El Mercat municipal d’Esparreguera és una obra noucentista del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És un edifici de planta basilical de tres naus, amb la central més elevada que les laterals per permetre l’entrada de llum. La coberta és a dues aigües en la nau central i a una a les laterals. La porta d’entrada està en un dels seus costats llargs. Té una gran quantitat de finestres, totes rectangulars disposades de forma regular per totes les façanes. En els costats llargs les finestres estan separades en grups de tres per pilastres i, en el costat curt, són molt més llargues i estan en posició escalada. L’edifici està pintat de blanc excepte les pilastres, que acaben en un capitell molt simplificat, i un sòcol que recorre tot l’edifici.

Des de la formació d’Esparreguera al pla on és ara, al segle XIV, hi ha hagut sempre mercat setmanal. Els pagesos han pogut intercanviar i vendre els seus productes. L’any 1483 els Reis Catòlics atorguen el dret a la nostra vila de celebrar un dia a la setmana un mercat, els dimecres, així fins a la guerra de la Independència (1808), després es farà els diumenges.

A causa del fred i la pluja, alguns dies els pagesos no podien vendre els seus productes, per tant, es decideix construir un edifici on aquests puguin vendre els seus productes sense dependre de la climatologia. Abans no hi havia cambres frigorífiques i la fruita, igual que els altres productes frescos s’havien de vendre cada dia.

S’encomana la confecció de plànols i de pressupostos per a la nova edificació a l’arquitecte Melchor Viñals. El 30 d’agost de 1910 s’adjudiquen les obres a Pere Almirall Bellvé. La plaça es farà al solar que hi ha al costat de la plaça de Santa Anna. Al mes de desembre se subhasten les parades, 4 taules de venda de gallina, 2 taules de venda de peix i 2 taules de venda de fruita i verdura.

La inauguració de la plaça del mercat es va fer l’1 de gener de 1911.

L’any 1926, per fer més efectiu el descans dominical, el govern dictà unes normes que prohibien, fins i tot, fer mercats els diumenges. Així va ser com es va intentar canviar als dissabtes, però un informe molt expressiu i ben documentat aconsegueix que es continuï fent els diumenges, com era tradició. No fou fins al 1936 que es passà a fer els dissabtes per ordre governativa, però l’any 1968 passarà a realitzar-se els dijous i fins a l’actualitat.

Comments are closed.