Enigmes: curs 2017-2018

27541047_1632565146791991_1887519777382559060_n  27459912_1632565143458658_1307445693185416378_n  27655029_1632565090125330_2746559821565484534_n

ENIGMA n. 1

Primera part: Entraven vius però sortir ja no.

Solució: L’antic escorxador.

Demanem: Breu història de l’escorxador, foto antiga, una selfie vostra a l’escorxador i les fonts consultades.

L’edifici de l’escorxador, qualificat com a “noucentista”, és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973).

Edifici de planta basilical de tres naus. En la façana s’obre un portal remarcat amb un arc de maó vist i amb decoració de rajola i a sobre hi ha un gran finestral de respiració d’arc d mig punt. A banda i banda de la porta principal hi ha dues finestres amb una línia ondulant a la part superior, a l’igual que les finestres que s’obren a la part superior dels laterals de la nau central. La teulada de la nau central és a dues vessants i les de les naus laterals d’una vessant. El ràfec està decorat amb una motllura dentada.
Aquest equipament es troba ubicat a la part baixa del municipi, va ser construït l’any 1916 i va deixar de funcionar com a escorxador l’any 1985 passant a ser durant molts anys un magatzem municipal.
La nau principal té una dimensió de 300 m² amb grans vidrieres i columnes estructurals a banda a banda que actualment és la seu dels Castellers d’Esparreguera i la Colla Bastonera del Montserratí tot i que a l’hivern s’hi fan alguns concerts. L’espai compta, a més, amb dues construccions menors una de les quals fa la funció de magatzem de la brigada municipal i l’altre és el magatzem de la Colla de Diables d’Esparreguera. Hi ha un pati central on els castellers assagen durant els mesos d’estiu.
La voluntat del consistori és que aquest espai, que compta amb grans potencialitats per les seves característiques i dimensions, aculli a més entitats de cultura tradicional i popular.

1

L’escorxador (estat actual)

26

L’escorxador (imatge antiga)

27

Inauguració 1916.

ENIGMA n. 2

Primera part: La casa més gran del poble

Solució: Can Comelles.

Demanem: Breu història de Can Comelles, foto antiga, foto actual i les fonts consultades.

El seu origen és molt antic. Se sap que ja existia el 1350 amb el nom de Mas d’en Pi. Al llarg dels segles la família Comelles ha tingut gran rellevància en la vida social d’Esparreguera i al mas s’hi van hostatjar convidats molt il·lustres, fins i tot membres de la reialesa. Té una capella, actualment sense culte, del 1717. Les reformes per convertir el mas en residència senyorial es van produir a l’entorn de 1850, promogudes pel propietari, Agustí Pagès. Més tard, l’administració dels béns passà a la comunitat de preveres de l’església d’Esparreguera.

Can Comelles és una de les masies més antigues del poble. Fins al segle XVIII l’havien posseïda els descendents del primer Comelles que es coneix, Gabriel Comelles, l’any 1470. El darrer Comelles fou Joan Francesc, de Barcelona. Representants de la família Comelles van influir en la vida del poble exercint càrrecs importants. Guillem Comelles Castellet fou batlle l’any 1575; Bartomeu i Gaspar Comelles van ser rectors del la vila durant la construcció de l’església de Santa Eulàlia i el doctor Comelles fou regidor l’any 1724. Després va passar a ser propietat de la comunitat de preveres de l’església parroquial d’Esparreguera. A mitjan del segle XIX fou propietari Agustí Pagès. De 1941 a 1963 va ser propietat de Feliu Duran, ell va construir la casa dels masovers. Després passa a mans d’una empresa promotora d’urbanitzacions fins l’any 1983 que va ser adquirida per l’Ajuntament. Des de 1985 és la residència de gent gran.

És un gran casal format per diverses edificacions i una capella, construïda amb maó i orientada cap a l’est. La part més antiga, feta amb tàpia, correspon a l’actual celler i conserva alguns arcs gòtics apuntats. El bloc principal és de planta rectangular, té una torre mirador adossada i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l’entrada i les obertures tenen reixes de ferro forjat. La coberta és plana amb una barana balustrada. Pel que fa a l’interior, destaca la barana de fusta de l’escalinata, amb elements decoratius renaixentistes i barrocs. El pati és de finals de segle XIX; aleshores es convertí en un jardí amb escultures italianitzant amb déus, passejos.

1

Can Comelles (estat actual)

2

Can Comelles (antic)

ENIGMA n. 3

Primera part: La representació amb més ressò.

Solució: La Passió.

Demanem: Breu història de La Passió, foto antiga, una selfie vostra a La Passió i les fonts consultades.

La Passió d’Esparreguera és una representació de la Passió de Crist, realitzada amb escenografia pròpiament teatral i amb diversos intèrprets. El poble d’Esparreguera es mobilitza per fer realitat les representacions. Independentment dels textos, el fet tradicional persisteix. Cada any es representen una desena de representacions, que tenen lloc al Teatre de la Passió, un gran equipament teatral inaugurat el 1969 i dissenyat específicament per a les representacions de passions

La Contrareforma, impulsada per l’església catòlica a partir del Concili de Trento (1545-1563) fa que el drama sacre passi al carrer, on en mans bàsicament dels gremis, les confraries o bé de les comunitats rurals s’estructura en 3 o 4 actes, segons l’ús de l’època. A partir del segle XVII les representacions experimenten una gran difusió popular i proliferen molts textos diferents, que segueixen més o menys les versions tradicionals. L’autoritat eclesiàstica, però, aconsegueix depurar i unificar les diferents versions popularitzades i així s’arriba al text atribuït a Fra Antoni de Sant Jeroni, publicat a Vic l’any 1773, que en realitat és una mena de recull de les diferents versions existents. Aquest text, és el que es va representar a Esparreguera fins als anys quaranta.

Les primeres notícies de la representació de la Passió a Esparreguera són de principis de segle XVII (1611) on, fins a mitjan de segle xix, les funcions, abans de tancar-se en teatres, tenien el carrer com a marc natural de representació. A partir d’aquells anys, les representacions passen per diferents espais teatrals públics o privats i tot el drama s’estructura com una obra de teatre clàssica que es representa partida, amb una primera part al matí sobre els tres anys de vida pública de Jesús i una segona part a la tarda amb la passió, mort i resurrecció de Crist.

Durant la post guerra, es comença a plantejar la substitució del text utilitzat fins aleshores, i se’n representen de diferents entre els anys 1944-1951 i 1952-1959. Finalment, el poeta local Ramon Torruella, n’escriu una nova versió que s’estrena l’any 1960 i que és la que es representa actualment, estructurada en dues sessions (quatre actes i fins a 35 quadres).

La Passió d’Esparreguera es representa, amb algunes variacions segons els anys, alguns dissabtes i tots els diumenges i dies festius des de l’inici de la quaresma fins a la primera setmana de maig (excepte Diumenge de Rams, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua), i és molt més que una celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció Crist. Es tracta d’un espectacle teatral de gran magnitud, realitzat amb unes condicions tècniques excepcionals i extraordinàriament efectistes, però a més és la posada en escena d’una tradició secular, viscuda d’una manera molt intensa per la gran quantitat d’actors i figurants, tots amateurs, que hi participen, i que comptant els que treballen entre bambolines i els que d’alguna manera hi col·laboren reuneix al voltant de l’organització i representació de la Passió prop d’un miler persones. En molts casos és una tradició transmesa de pares a fills; molts dels actors han començat a participar-hi, de petits, com a figurants, per anar pujant llocs en l’escalafó artístic fins a arribar als papers més importants. Altres col·laboradors, potser no han sortit mai a l’escena, però es troben igualment vinculats a aquesta gran festa des dels llocs de responsabilitat tècnica: escenografia, tramoia, trucatge, il·luminació, o en qualsevol altra tasca de suport.

La música de La Passió d’Esparreguera és del mestre esparreguerí Josep Borràs, cedida al Patronat de La Passió d’Esparreguera, que es toca i es canta en directe a cada representació a càrrec de l’Orquestra de La Passió i de la Coral de La Passió d’Esparreguera, que actualment és una entitat autònoma.

La Passió d’Esparreguera és un espectacle de magnituds èpiques únic a Europa amb 5 hores de teatre, 300 actors, orquestra i cor en directe, un auditori per a 1.700 persones i l’emoció d’una història universal. Declarada d’interès nacional.

1

Teatre La Passió (estat actual, exterior)

2

Teatre La Passió (estat actual, interior)

3

Col·locació de la primera pedra l’any 1959 i obres el 1964

7

ENIGMA n. 4

Primera part: Era tant gran que a més de treballar hi havia que vivien allà.

 Solució: La Colònia Sedó.

Demanem: Breu història de La Colònia Sedó, foto antiga, foto actual i les fonts consultades.

La Colònia Sedó és una colònia tèxtil del riu Llobregat que es troba al terme d’Esparreguera (Baix Llobregat). Està formada per diverses naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal. Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV. L’edifici, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, actualment acull el Museu de la Colònia Sedó.

L’any 1846 va ser inaugurada per Miquel Puig i Catasús la primera fàbrica tèxtil amb el nom de Can Broquetes.

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el substituirà el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que iniciarà la construcció d’habitatges per als treballadors, ampliarà la fàbrica i projectarà diferents obres de desenvolupament i creixement (entre les quals, la famosa resclosa del Cairat) que no podrà portar a terme a causa de la seva mort prematura. Serà el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies, el que culminarà el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portarà el seu nom, el que desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil (filats, teixits i acabats) i el que especialitzarà l’empresa en la fabricació de teixits de cotó de pana. Al mateix temps, Antoni Sedó engrandirà la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc. Després de la Guerra Civil (1936-1939), s’arriba al màxim creixement de la colònia obrera. Va arribar a ser la colònia tèxtil més gran de Catalunya i d’Espanya, i la icona de les colònies del Llobregat. En el moment de màxima esplendor hi treballaven 2000 persones. S’inicien, però, els primers símptomes de crisi que s’incrementaran a partir del començament dels anys 1970; la greu crisi del sector tèxtil culminarà l’any 1980 amb el tancament de la fàbrica i la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers.

Actualment la Colònia Sedó s’ha convertit en un important polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials.

A la part industrial de la colònia Sedó hi ha diverses empreses i el Museu de la Colònia Sedó, que forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Actualment a la sala de la turbina es mostra la maqueta de la colònia on es presenta la seva història mitjançant un muntatge de llum i so. Dins el tub de conducció de l’aigua es projecta un audiovisual en tres dimensions. La visita es completa amb una explicació del sistema energètic que inclou el soterrani de la primera turbina.

Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s’estructurava en blocs allargats d’habitatges de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d’aquests carrers paral·lels hi havia l’església i, a banda i banda d’aquesta, les escoles. Entre les cases obreres i la fàbrica hi havia la casa de l’amo, amb un extens jardí i, en un altre extrem, la fonda, els safareigs i altres serveis.

La majoria dels empleats de la Colònia Sedó que, inicialment, habitaven els pisos obrers eren originaris de petites poblacions i comarques de Barcelona i Tarragona, tot i que, de mica en mica, anà arribant gent de l’Aragó i, ja avançat el segle XX, d’Andalusia. Tots aquests obrers tenien en comú el seu origen rural i la formació de famílies força nombroses. En aquests pisos de menys de 60 metres quadrats hi vivien 6 persones de mitjana, però es donaven casos de fins a 10 i 11 persones. Aquesta limitació d’espai físic de l’habitatge obrer contrastava amb els grans salons de la casa de l’amo i, encara més, amb el gran espai destinat a jardí privat.

A l’antiga església es va portar terme el rodatge del vídeo clip de la cançó Empire de la cantant Shakira.

1

2

La Colònia Sedó (panoràmica actual i antiga)

3

Foto aèria antiga

4

Sala de telers

7

Interior de la fàbrica (actual)

9

Vivendes dels treballadors.

12

Església (estat actual)

23

Vivendes dels treballadors.

27

Enderrocament de les vivendes.

29

Fotograma del vídeo clip Empire de Shakira.

ENIGMA n. 5

Primera part: A dalt de tot del campanar es va enfilar i una senyera va penjar

Solució: L’alcalde Salvador Cortada es fa enfilar al campanar i va penjar una senyera a l’abril de 1931.

Demanem: Qui ho va fer, Per què ho va fer, foto de l’acte i les fonts que heu consultat.

Poc després que Francesc Macià. El 14 d’abril de 1931, proclamés la República Catalana des del Palau de la Generalitat, tots els pobles de Catalunya van sortir al carrer per celebra-ho. Tres dies després, amb la visita de tres ministres del govern provisional d’Espanya, van substituir la República Catalana per la Generalitat de Catalunya. El balcó de l’ajuntament es va omplir de cares joves que miraven el futur amb esperança. Els carrers van ser engalanats amb domassos. Gent de totes les edats van sortir al carrer fent-se solidaris amb el pas que havia donat Catalunya. La joia campava arreu. L’alcalde Salvador Cortada i un company van enfilar-se al cim del campanar per tal de col·locar una senyera que voleiés com a testimoni d’allò que havia passat.

1

L’alcalde Salvador Cortada i un company col·locant una senyera al cim del campanar. Any 1931

ENIGMA n. 6

Primera part: Podíem creuar a Olesa però una riuada la va deixar malmesa

Solució: El pont de La Palanca

Demanem: Breu història del pont de La Palanca, foto actual, foto antiga i les fonts que heu consultat.

L’origen de La Palanca o pont penjat es troba en el desig del propietari de Can Sedó de comunicar Olesa amb la fàbrica. Poc abans de la mort el 1863 del propietari de la fàbrica tèxtil situada a Can Broquetes, Miquel Puig i Catasús, una crescuda del Llobregat es va endur la barca que comunicava ambdues ribes del riu. En aquell moment l’empresa es va comprometre en la construcció d’un pont a compte seu en el termini més curt possible mentre es restablia el funcionament de la barca.

La proposta acceptada fou la de l’enginyer Miquel de Bergue, amb un projecte que consistia en un arc d’una sola tirada de 90 metres, una fletxa de 9 metres per sobre del riu i amb una calçada ampla de 4 metres que comprenia una via per a carruatges vorejada per cada costat d’un pas de vianants tot de metall, que reposava sobre dos massissos d’obra ancorats sòlidament a banda i banda de la riba. Va ser construït el 1868, prop del desguàs de la riera del Puig, però una altra crescuda catastròfica del riu se’l va endur el 24 d’agost d’aquell mateix any. Josep Puig i Llagostera el manifestava en la marca de la fàbrica on es mostrava esplendorós el pont.  Fou reconstruït, un parell d’anys més tard però tornà a venir avall el 1872. El 1873 una nova crescuda del riu va destruir el pont per segona vegada. Ja no es tornarà a construir, en substitució s’hi va fer una precària palanca de taulons que de tant en tant se l’enduia alguna crescuda del riu i calia refer-la. Aquesta situació va durar quasi vint anys. Era tot un risc passar-hi quan el riu baixava cabalós. Davant d’això, el successor de Josep Puig, Antoni Sedó va decidir col·locar un pont o palanca penjant, aprofitant els dos enormes pilars del pont anterior, que obviés aquests perills i prejudicis ja que en moltes ocasions els treballadors d’Olesa no podien arribar a la fàbrica.

El projecte del pont penjant el va fer l’enginyer Lluís Muntadas Rovira. L’empresa de construccions metàl·liques Viuda i Fills de Gaspar Quintana va ser l’encarregada de construir-la. Aquesta empresa va cobrar 33.500 pessetes però el cost total fou de 41.373 pessetes, ja que s’hagueren d’arranjar els estreps i bastir els torricons. La Palanca es va inaugurar el març de 1892.

Antoni Sedó havia demanat la col·laboració dels dos ajuntaments riberencs, Olesa donà ràpidament el seu consentiment a la construcció, ja que els seus vilatans eren el més beneficiats pel camí de la fàbrica, però l’Ajuntament d’Esparreguera es desentenia, degut a un llarg conflicte iniciat amb Josep Puig, Sedó va prohibir el pas dels esparreguerins que no fossin veïns de la colònia o del Puig. El conflicte es va veure agreujat pel fet d’haver-se ofegat dos esparreguerins el 7 d’abril de 1892 en que el guardià del pont no va permetre el pas per tal rescatar els dos nàufrags  que van morir ofegats. El mes de juny d’aquell any es va presentar un recurs davant el Govern Civil de Barcelona durant el procés de legalització de l’obra, exposant les irregularitats hagudes i demanant el lliure pas pels habitants d’Esparreguera. Sense un precepte legal que les sostingués, aquestes al·legacions no van poder ser ateses. A primers d’agost de 1893 l’enginyer Alexandre Rubió va reconèixer el pont i, amb el seu vistiplau, el governador civil de Barcelona, Ramon Larroca, aprovà el9 de setembre de 1893, la seva legalització.

La prohibició de l’ús del pont pels esparreguerins no es va aixecar fins al principi del segle XX, amb la gerència dels fills d’Antoni Sedó.

Amb la construcció de La Palanca es garantí la permanència d’un mitjà de comunicació vital fins que l’any 1971 una altra catàstrofe natural esdevingué i una nova crescuda del riu se’l va emportar, on el submergiren les aigües. L’empresa ja no el tornà a reconstruir.

1

La Palanca (estat actual)

2

La Palanca (estat actual)

3

La Palanca (antiga)

4

Vista des d’Olesa (antiga)

ENIGMA n. 7

Primera part: Un lloc per a estudiar, va venir el President i el va inaugurar

Solució: Escola Mare de Déu de la Muntanya.

Demanem: Breu història de l’escola, foto del dia de la inauguració, una selfie vostra a l’escola i les fonts que heu consultat.

Edifici del municipi inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser la primera escola pública d’Esparreguera.

El 6 de desembre de 1931 va ser inaugurat, pel President de la Generalitat Francesc Macià, l’edifici dels Col·legis Nous (actualment Escola Mare de Déu de la Muntanya i Colegio Nacional Mixto Virgen de la Montaña durant la dictadura franquista), situat a la Plaça de Santa Anna actual. La construcció va ser dirigida per l’arquitecte Domènec Mansana i les obres foren adjudicades a Joaquim Puig i Marcet.

La distribució de l’edifici dels nous col·legis estava determinada pel sistema pedagògic de l’època ja que els nens i les nenes aprenien en aules separades. Els nens entraven a l’escola per la porta, avui desapareguda, del carrer de Sant Antoni i tenien les aules a la planta baixa. Les nenes ho feien per la porta del carrer de l’Hospital i tenien les aules al primer pis. El pati, orientat a la plaça de Santa Anna, era dividit per una filera d’arbustos per tal de separar els nens i les nenes.

Tant els nens com les nenes es repartien, segons els coneixements, entre les tres classes: la dels petits, la dels mitjans i la dels grans.

Quan s’inaugurà l’escola i fins el 1935 aproximadament , la classe dels pàrvuls era al carrer de Sant Antoni, 56. El primer any de la Guerra Civil es van traslladar a Can Ferran Puig on restaren uns quants anys fins que s’ubicaren definitivament a l’edifici dels Col·legis Nous.

Les classes s’impartien de dilluns a dissabte de 9 a 12 i de 3 a 5. Els infants estudiaven amb una enciclopèdia diverses assignatures com gramàtica, aritmètica, història d’Espanya i història Sagrada. També tenien un llibret per estudiar doctrina cristiana. A la tarda, les nenes més grans es dedicaven sovint a les labors i el dissabte al matí es feia classe de religió i les nenes passaven el rosari a la capella que era situada al final del passadís del primer pis.

L’edifici va ser remodelat el curs 2010-2011 amb nova construcció mantenint la façana original.

1

6 de desembre de 1931, festa de inauguració.

2

El President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià durant l’acte de inauguració.

3

Nens jugant a les obres a l’espai que seria el pati.

11

Estat original amb la filera d’arbustos que separaven nens i nenes al pati.

23

Estat actual.

ENIGMA n. 8

Primera part: I els italians van arribar

Solució: Entrada de les tropes marroquines i feixistes italianes a Esparreguera durant la Guerra Civil.

Demanem: Breu història i foto del fet i les fonts que heu consultat.

El 17 de juliol de 1936 el general Francisco Franco es va revoltar contra el govern legítim de la 2a República Espanyola provocant una Guerra Civil que duraria 3 anys, fins l’1 d’abril de 1939.

El 24 de gener de 1939 entren a Esparreguera les tropes marroquines i italianes aliades del general Franco pel carrer del Bruc. Aquestes columnes van de pas. La vida al poble és relativament normal, els cotxes blindats dels italians han estat estacionats a la plaça de l’Ajuntament. Els soldats marroquins instal·laven tendetes per a canviar xocolata, llet i galetes per monedes de plata.

32

34

Les tropes franquistes baixant pel carrer de Montserrat just davant de la cantonada amb el carrer Mestre Tomás Cabeza.

55

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>