Enigmes: curs 2015-2016

IMG_5364 IMG_5359

ENIGMA n. 1

Quants n’hi ha rere la creu del centre de la plaça?

Solució: 7

Explicació: Es refereix a la creu de l’escut d’Esparreguera que hi ha al centre de la plaça de l’Ajuntament, rere la creu trobem els espàrrecs que són 7.

Breu història: Escut caironat d’or, una esparreguera arrencada de sinople amb cinc espàrrecs, ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d’argent. Per timbre una corona mural de vila.

*Nota: encara que l’escut de la plaça té set espàrrecs, realment són cinc.

Demanem: Quantitat, explicació, foto, breu història de l’escut i on heu consultat.

Document1

Escut d’Esparreguera al centre de la Plaça de l’Ajuntament.

Document1

Els set espàrrecs que figuren a l’escut rere la creu de Santa Eulàlia.

ENIGMA n. 2

La suma dels sis romans que trobaràs als peus de la porta de la casa de Déu.

Solució: 60

Explicació: Es tracta de les sis creus de Santa Eulàlia que hi ha als peus de les dues columnes de la porta lateral de l’església. El nombre 10, en romà, s’escriu X, com que n’hi ha sis, la suma és 60.

Demanem: Nombre, explicació, foto, breu història de l’església i on heu consultat.

Document1

Porta lateral de l’església (vista frontal)

Document1

Porta lateral de l’església (vista lateral dreta)

Document1

Porta de l’església (vista lateral esquerra)

Breu història: La construcció de la majestuosa església de Santa Eulàlia d’Esparreguera al segle XVI fou possible, sobre tot, gràcies al desenvolupament demogràfic i econòmic que protagonitzà la vila en aquella època. El dia 13 de desembre de 1587 , el degà de Piera posà la primera pedra. La data de construcció la trobem inscrita en una làpida del lateral esquerre de l’interior de l’església. Les obres de construcció, en gran part finançades per la gent del poble mitjançant l’impost del quarantè, duraren aproximadament 25 anys. El 27 de maig de 1612, l’abat de Montserrat, fra Antoni Jutge, amb llicència expressa del bisbe de Barcelona, efectuà la benedicció del temple. L’església està configurada per una gran nau de 15 metres d’amplitud, 51 metres de llargada i 23 metres d’altitud. A cada costat hi ha sis capelles disposades entre els contraforts i amb un absis poligonal. La nau està coberta amb volta de creueria tradicional compartimentada en set trams per uns arcs faixons de mig punt. El campanar, el segon més al de Catalunya, té 63,5 metres d’alçada. El dia de la consagració de l’església, el campanar encara no estava construït; no va ser fins el 1636, quan es finalitza la construcció. La part baixa del campanar és rectangular i la part superior, fins arribar a les campanes, és vuitavada. Uns impressionants contraforts s’observen a la part exterior, darrera mateix de l’absis. L’església està construïda amb materials dels voltants d’Igualada, també amb la roca calcària de la Serra d’en Rubió, el travertins són de la costa de la Gorgonçana i també amb materials de la muntanya de Montserrat.  Va patir els estralls de la guerra de la Independència (1808-1814), la primera guerra carlina (1833-1840) i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant la guerra de la Independència, es convertí en caserna de cavalleria i, durant la Guerra dels 7 anys també fou destinada a caserna. Al principi de la Guerra Civil, va ser incendiada: es cremà l’orgue, els altars, els retaules i el mobiliari; es perderen les campanes i desaparegué l’arxiu parroquial. Degut a l’escalfor del foc caigueren part de les voltes de creuer i de les claus de volta. L’església es destinà a garatge, dipòsit de carros i productes agrícoles. A la darreria de la guerra, la nau i els laterals es van omplir de vehicles de la secció d’aviació.

ENIGMA n. 3

Abans hi havia silenci sepulcral, ara fan cridòria.

Solució: El Pavelló de Bàsquet “Ramon Martí”, carrer de l’Hospital nº 37.

Explicació: Abans hi havia silenci perquè era el cementiri de l’hospital, ara fan cridòria perquè n’hi ha el Pavelló de Bàsquet “Ramon Martí”.

Demanem: Número del carrer, foto, breu història d’aquest cementiri i on heu consultat.

breu història

pavelló

pavelló2

pavelló3

 

ENIGMA n. 4

Passaven la nit, passaven volant; pots entrar per un cantó i sortir per l’altre costat.

Solució: Can Pitango.

Explicació: Can Pitango és un antic hostal on hom passava la nit o feia parada. Té dues portes, una dóna a la Plaça Can Pitango i al carrer de Barcelona i l’altre al carrer dels Cavallers. Data del segle XV.

Demanem: Data de construcció, foto de les dues portes, breu història de l’hostal i on heu consultat.

ee

e1

Porta de Can Pitango al carrer dels Cavallers.

e2

Porta de Can Pitango a la Plaça de Can Pitango – Carrer de Barcelona.

Breu història: Antic hostal del camí ral de Madrid a Barcelona, edificat al segle XV i reformat al segle XIX. Al llarg del camí ral de Barcelona i al voltant de l’hostal de cal Pitango, els cavallers i gent benestant de l’època, van anar edificant cases, per això avui es coneix amb el nom de carrer dels Cavallers. L’hostal es troba emplaçat al número 34 d’aquest carrer. Edifici amb forma de “L”, amb planta i pis, construït amb tapia. La porta d’entrada està formada per un gran arc escarser adovellat de pedra; a un costat trobem una espiera i a l’altre, dos finestrals. El primer pis presenta quatre balcons de ferro forjat, seguint la línia d’un fris molt senzill que, a la vegada, separa les dues plantes. La construcció acaba amb un terrat rodejat per una barana d’arcs i trencada a intervals regulars per pilastres de pedra coronades de grans gerros, també de pedra. Per la part de darrera, té un guarda-rodes de tradició medieval. Quant a l’interior, a la planta baixa es troben un porxo, un pati de carruatges, les cuines i els pessebres. Al pis de d’alt es trobaven  els menjadors.

Al segle XIX el camí ral de Barcelona era molt conflictiu a causa de la guerra del Francès i les guerres carlines, degut a això moltes indústries properes al camí es traslladaren a altres viles i aquest fet va provocar la pèrdua de clients de l’hostal i la seva decadència.

ENIGMA n. 5

La noblesa i l’exèrcit parlaren i a un pacte arribaren.

Solució: La casa anomenada “Casa Castell”, situada al nº 50 del carrer Gran.

Explicació: En aquesta casa va tenir lloc “El Pacte d’Esparreguera” entre la Reina Regent Maria Cristina i el General Espartero l’any 1842. Edifici de l’any 1570, reformat durant el segle XIX. De la casa original conserva el portal adovellat, de punt rodó.

Demanem: Data del pacte, foto, breu història sobre qui van ser el General Espatero i on heu consultat.

ue

Placa commemorativa.

12

Casa Castell, al nº 50 del carrer Gran.

Breu història: Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d’octubre de 1793 – Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. Va ser dues vegades President del Consell de Ministres i va arribar a la Direcció de l’Estat com regent durant la minoria d’edat d’Isabel II. Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat i afirmant que per al bé d’Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes del Port de Barcelona i les muralles. La ciutat s’entregà, però la indignació no va fer més que créixer. S’aixecaran altres ciutats com Reus, València, Alacant i Sevilla, en un moviment dirigit per una coalició de moderats i progressistes liberals descontents. L’estiu de 1843, Espartero va veure perduda la situació i va decidir marxar cap Anglaterra.

Ha estat l’únic militar espanyol amb tractament d’Altesa Reial i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la Corona d’Espanya i va ser tractat com una llegenda des de ben jove.

ENIGMA n. 6

Què més havia de fer per tu…” La gran porta et dirà el final de la frase.

Solució: “Què més havia de fer per tu que no hagi fet”

Explicació: Inscripció que es troba al llindar de la porta principal de l’església.

Demanem: Foto de la porta amb la inscripció i el mural, breu història del mural i on heu consultat.

ue

Porta principal amb el mural

xe

Porta principal abans del mural

Breu història: El creador del mural fou Enric Serra i Abella (Barcelona 1908—Collbató 1986). L’any 1960 es separà de Ceràmica Serra, propietat del seu pare i s’establí pel seu compte a Collbató. El mateix any s’hi incorporà Jordi Serra i Moragas (Barcelona 1942), fill del seu germà Josep Serra i Abella. Aquests han continuat l’obra en un sentit més modern i han treballat en obres aplicades a l’arquitectura, especialment en col·laboració amb l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

ENIGMA n. 7

On plorà per primer cop qui escrivia d’una altra manera.

Solució: La casa on va néixer el Taquígraf Garriga, Pere Garriga Marill, al carrer Montserrat nº 48.

Explicació: El sacerdot, filòsof i taquígraf Pere Garriga Marill, va inventar un mètode per escriure taquigrafia, el mètode Garriga, per això escrivia d’un altre manera. Va néixer el 30 d’octubre de 1842 al carrer de Montserrat nº 48, cosa que vol dir que allà va plorar per primer cop: en néixer.

Demanem: Foto, data de naixement, breu història tant del senyor Garriga com de la taquigrafia i on heu consultat.

3

Placa commemorativa que es troba a la façana del carrer Montserrat nº 48

4

Carrer Montserrat nº 48, casa on va néixer el taquígraf Garriga.

9

Breu història: Pere Garriga Marill (Esparreguera, 1842 — Esparreguera, 1890) . Féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme. El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari. Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago. Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari. Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó. Posteriorment, fou destinat a Guadalajara i a Lleida, on continuà exercint de professor en les mateixes assignatures. Dedicat també a la taquigrafia, el 1864 publicà La taquigrafía sistemática, on exposà un mètode nou que aconseguí una gran acceptació; el 1872 es constituí una Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, i el 1873 el seu sistema era declarat oficial a l’Institut de Barcelona. De la seva primera obra, cal destacar Los absurdos del folleto “Dios” del señor Sunyer i Capdevila (1869), i, en un altre àmbit, Plan de la República Española ([H1][H2]1875). Deixeble de Llorens i Barba, escriví diversos llibres de filosofia i religió: Lógica (1884); Ontología (1884) i Ética (1888). En el camp de la taquigrafia, escriví unes altres obres sobre aquesta matèria, com Taquigrafía con su composición e historia universal (1887), de la qual foren fetes nou edicions.

ENIGMA n. 8

La capital van traslladar i durant 50 dies aquí es van allotjar. De què parlem?

Solució: Parlem de quan Esparreguera va ser la capital de Catalunya.

Explicació: A l’any 1821, les autoritats superiors van traslladar la capital de Catalunya a Esparreguera a causa d’una cruel epidèmia de febre groga a Barcelona. Esparreguera va ser la capital de Catalunya del 15 de setembre al 31 de desembre de 1821.

Demanem: Breu història explicant per què es va traslladar la capital de Barcelona a Esparreguera i on heu consultat.

10

Antic escut (o senyal) de la Diputació General de Catalunya

ENIGMA n. 9

Ara lectors, abans actors.

Solució: La Biblioteca Municipal L’Ateneu.

Explicació: Just on ara hi ha la biblioteca hi havia el Teatre de l’Ateneu.

Demanem: Foto d’abans i d’ara, breu història de l’Ateneu i on heu consultat.

3

Façana de l’antic Teatre de l’Ateneu.

4

Façana de la Biblioteca Municipal L’Ateneu.

Breu història: L’estiu de 1919, una colla d’intel·lectuals amants de la literatura i les belles arts van crear l’Ateneu Nacionalista. Els seus fundadors van ser Pau Font Colom, el doctor Orenci Valls Broquetes, Jaume Vives Petit i molts d’altres. Van instal·lar-ne la primera seu provisional a la casa d’en Pau Font, al carrer dels Arbres, 23. Al cap dels temps es van veure obligats a traslladar-se a un pis del mateix carrer. El gran espai d’aquesta segona seu va permetre tenir una sala per al cafè, sala de jocs i diverses estançes per a diferents activitats. El nombre d’associats augmentà i facilità el progressiu canvi d’una societat motivada per la literatura i les belles arts a una societat recreativa amb diverses activitats artístiques, esportives i d’esbarjo. Amb l’augment dels socis i la popularitat de l’Ateneu van plantejar-se la creació d’un nou espai més ampli i llogaren un local al senyor Crusells, al mateix carrer. L’any 1923, amb la implantació de la dictadura del general Primo de Rivera, l’Ateneu Nacionalista passà a anomenar-se Ateneo Esparraguera. Amb el temps, i a causa de les divergències entre el senyor Crusells i l’entitat, sorgí la idea de crear un local propi. Un dels socis, Leandre Mates, va cedir uns terrenys amb condicions molt favorables. Pere Puig Bros, mestres d’obres, i els seus fills treballaren per l’aixecament del nou local; també molts socis i simpatitzants van aportar moltes hores de treball gratuïtes del seu temps lliure.  El primer que s’hi edificà va ser el cafè, després el pati. El 8 de maig de 1927 va tenir lloc la inauguració del cafè. Més tard, més enllà del pati, davant per davant del cafè, s’hi construí la sala que seria destinada a balls, obres de teatre, projeccions de cinema, etc. Just on hi havia aquesta sala, avui, es troba la Biblioteca Municipal L’Ateneu.

ENIGMA n. 10

Al carrer que porta el nom del Patró qui marca les hores amb l’ajut de l’astre rei, diu: “Jo sens sol i tu sens fé, poch valem ré” On esta?

Solució: Es tracta del rellotge de sol que es troba a la façana de la casa situada el nº 22 del carrer Beat Domènec Castellet, també anomenat carrer de les Cabanes.

Demanem: Foto i breu història del carrer Beat Domènec Castellet (quin altre nom se li dóna a aquest carrer, perquè?)

3

Rellotge se sol que es troba a la façana del nº 22 del carrer Beat Domènec Castellet.

4

Casa situada al nº 22 del carrer Beat Domènec Castellet.

Breu història:  Al segle XVI  s’inicia la construcció de l’església de Santa Eulàlia, hi havia un munt de feina cosa que va fer que molta gent de fora vingués a treballar a les obres, com que no tenien casa ens van fer unes cabanes per poder viure-hi al carrer que avui coneixem com Beat Domènec Castellet, també conegut com carrer de les Cabanes o “Cabañas”.

ENIGMA n. 11

Hi ha sis figures sobre l’escenari, què mira la quarta?

Solució: Mira un ocell.

Explicació: Es refereix a les figures que es troben gravades a les parets de l’escenari de la Plaça del Centre.

Demanem: Foto, qui són aquestes figures o breu història de la Plaça del Centre i on heu consultat.

6

Escenari de la Plaça del Centre on podem comprovar que hi ha sis figures: quatre al frontal i una a cada lateral, en total són sis.

7

La quarta figura mira un ocell.

Breu història: Les figures són personatges de la Festa de Baco (déu romà). La plaça del Centre es va començar a construir l’any 1985 i va ser inaugurada l’any 1989.

ENIGMA n. 12

Hi ha unes dames de bronze a les alçades que ens avisen. Quins són els seus noms?

Solució: Els seus noms són: Eulària, Dominica, Margarida, Maria i Victorina.

Explicació: Es refereix a les campanes del campanar de l’església.

Demanem: Foto, nom de les campanes, breu història del campanar i on heu consultat.

7

Eulària.

8

Dominica.

10

Margarida.

11

Maria.

17

Victorina.

Breu història:

El campanar d’Esparreguera es situa entre l’extrem oest del mur meridional del temple i la sagristia, emplaçada a la cara sud de l’absis. El cos basamental de la torre s’adossa al mur de l’església, quedant-ne exempta tota la resta; existeix un passadís a l’inici del segon cos que comunica el campanar amb la coberta de l’església.

El campanar té 63,55 metres d’alçada, comptant-hi el panell, i consta de tres cossos, el primer dels quals presenta planta gairebé quadrada a la base, que passa a vuitavada a la part superior mitjançant el xamfranat o esmussament triangular corbat de les arestes de la primera. Els altres dos són octogonals i van rematats per un cupulí sobre el qual s’erigeix el llanternó –també vuitevat-, al capdamunt del qual s’aixeca el panell ja esmentat.

La torre està formada per dos cossos prismàtics, l’un dins de l’altre, que queden separats per una rampa de trenta-nou trams que condueix al cos de campanes; s’arriba a la part més alta del campanar a través d’una escala de cargol de seixanta-un graons que arrenca del tram final de la rampa.

El cos de planta quadrada (de 9,9 metres per costat té una alçada de 19,3 metres, dels quals 13,8 són adossats al mur de l’església i coincideixen amb la línia de la coberta de les capelles laterals.

Aquest primer cos, a l’alçada de 2,1 metres, disminueix d’uns vint centímetres de perímetre per l’acció d’una motllura copada. Més amunt hi ha un filet que delimita les parts adossades i exempta de la construcció.

Seguidament s’observa la zona de transició de la secció quadrada a la vuitevada, amb el xamfranat ja esmentat, tres de les arrencades de la qual queden ressaltades per la col·locació de sengles esferes massisses de pedra sobre una peanya de planta quadrada; inferiorment, l’existència de trompes i el pas de sostre de la rampa, de volta a pia, delaten el canvi de secció.

S’accedeix al campanar per una porta situada a la cantonada est de la capella lateral que està a la banda oest de la del Santíssim Sagrament. A l’interior del campanar i just sobre la capella del Santíssim, hi ha una cambra quadrada on s’allotgen els pesos del rellotge antic, que ocupa l’espai interior de la torre delimitat per la rampa. aquesta habitació és coberta amb volta de canó, i una obertura a l’exterior que travessa el carcanyol de l’arc que sosté la volta, situada a la cota mitja entre els dos nivells de la rampa. Una mica més amunt de l’inici de la secció vuitevada hi ha una altra cambra, destinada a usos del campaner. Entre aquestes dues cambres i a l’interior de la secció vuitevada hi ha travessers de fusta per a suport de bastides: dos tocant a la cara nord i tres a la sud.

Respecte a les obertures, cal esmentar que hi ha dues espitlleres a la cara de llevant, situades a diferents alçades i alineades al cantó sud, i una obertura a la part central –situada a una alçada del parament corresponent a l’espai existent entre les espitlleres anteriors- que il·lumina la cambra dels pesos del rellotge antic; una altra a la de ponent; una finestra a la de migjorn; i a la de tramuntana, hi ha una cobertura o porta amb arc rodó que dóna accés a la coberta de les capelles laterals de l’església.

El segon cos és vuitevat i fa 12,6 metres d’alçada, sense comptar la cornisa que el separa del primer. Aquesta, d’1,3 metres d’alçada, presenta una secció igual a les formes del primer. Aquesta d’1,3 metres d’alçada, presenta una secció igual a les formes d’un capitell toscà. De baix a dalt s’hi observa l’astràgal, el collarí, l’anell, l’equí i l’àbac. El parament d’aquest cos presenta com a solució ornamental pilastres que se situen a tots els angles de l’octògon, el fust de les quals queda repartit entre una banda i l’altra de l’aresta. Les pilastres arranquen de sobre l’equí de la cornisa immediatament inferior i mostren una base dòrica, amb plint i tor, que corre entorn de tot el parament menys de la cara orientada al nord, on queda parcialment trencada per la presència d’un passadís volat que comunica el campanar amb la coberta de l’església i que s’assenta sobre l’equí de la cornisa.

La part superior d’aquest segon cos es conforma quasi igualment que la del primer, encara que hi destaquen cadascun dels particulars capitells dòrics dels pilars, amb un astràgal, un collarí, dos anells, l’equí, però sense àbac. Les pilastres, un cop salvades les diferents cornises, segueixen pel tercer cos i lliguen visualment amb els nervis del cupulí, igual que amb els brancals de les fornícules i obertures del llanternó. A sis trams de la rampa, abans d’arribar al cos de campanes, hi ha una petita cambra coberta amb volta de mirall, on està instal·lada la maquinaria actual del rellotge i on roman l’antiga.

En aquest segon cos, s’observen cinc finestres: dues a la part central de ponent i a diferents alçades; una a la part central de tramuntana; una altra a la part central de llevant; i una última a la part central de migjorn. També existeix una porteta, situada en una alçada inferior a l’obertura de tramuntana, que comunica el campanar amb la coberta de l’església a través d’un passadís volat entre un contrafort d’aquesta, aprofitat per col·locar-hi una escaleta, i la primera cornisa de la torre.

El cos de campanes fa 11,3 metres d’alçada sense comptar la cornisa, que fa 40 centímetres. Aquesta peça, configurada per un equí i tres anells, la segueix un pany de parament que aproximadament en fa tres de l’espai ocupat pel collarí de la cornisa immediatament inferior, i un anell. Sobre la base descrita s’aixeca una cornisa que a la vegada serveix d’ampit de les obertures de les campanes, on es destaca un equí i un àbac iguals que els de la cornisa delimitadora del primer i segoncos.

Entre les pilastres angulars s’obren set obertures destinades a allotjar les campanes i a nord-est hi ha el vuitè espai que resta. Aquest és cec i el seu parament exterior presenta una suau curvatura convexa amb tres petites cobertures a diferents alçades, on s’hi encaixa l’escala de cargol que condueix a la base del cupulí. Les obertures es presenten formalment com a arcs rodons amb unes impostes remarcades que arriben fins a la línia de les pilastres, a manera d’arcs serlians. En quatre d’elles s’inclouen les campanes Maria, Margarida, Dominga i Victorina o sota cadascuna hi ha una placa amb dades relatives al seu pes, diàmetre i llegenda.

L’espai interior del cos de campanes presenta un paviment de cairons i és cobert per una volta de creueria, de base octogonal i amb una clau de volta que porta la inscripció JHS. A la cara est de l’arrancada de la volta hi ha orificis per al pas de les cordes de les campanes, actualment en desús. La part superior del parament exterior d’aquest cos repeteix les mateixes formes que les del cos inferior, amb les pilastres angulars coronades per capitells.

Més amunt hi ha el cupulí, llanternó i panell. Aquest conjunt té una alçada de 17,2 metres sense comptar l’anell (de 1,2 metres) d’on arrenca i, com ja s’ha esmentat abans, s’hi accedeix per una escala de cargol. L’anell és igual que la cornisa existent entre el segon i tercer cos, on s’intercalen vuit gàrgoles iguals situades al centre de cadascun dels vuit panys de l’anell. L’ampit de la cornisa de l’anell és folrat amb trencaaigües col·locats amb inclinació cap a la gàrgola, perquè aquesta pugui expulsar l’aigua de la pluja.

Aquest ampit està protegit per una barana de balustres prismàtics als vuit pilars de la qual s’erigeixen sengles esferes sobre peanyes de base quadrada. El tambor és de planta rodona i a la part de llevant hi ha una porta que dóna accés a l’interior del cupulí. Aquest està coronat per un llanternó de planta vuitavada on s’alternen quatre obertures amb quatre fornícules, dins del qual hi ha la campana major.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>